OBSERVACIÓ I ADONAR-SE
Sovint ens veiem immersos en situacions que nosaltres reaccionem, donant explicacions sobre com ens han alterat i em arribat a reaccionar de manera que després no ens ha agradat o si es el contrari creient que tenim la raó. Per això no ens sentim acceptats, o sovint la resposta dels altres no es la que tu vols. Llavors es quant ens sentim malament i no entenem que esta passant amb tu i la relació amb els demes, amb els fills, els pares, familiars i companys de feina.
En aquesta vida per arribar a la comprensió i el coneixement d’un mateix, és indispensable passar per l’observació i per aturar-te adonant-te compte de com has reaccionat per arribar auto coneixement.
Pel simple fet que et donis compte, ja comences et teu camí: Quan et trobes en una situació, t’atures i et preguntes: Perquè me enfadat tant, per aquest motiu?, sovint és perquè algú no ha deixat un objecte en el seu lloc, o inclús per un fet que estàs veient a la televisió. En les famílies hi ha veritables discussions per política o per un programa que crea diferents punts de vista o ha mogut un sentiment.
La manera d’observar, ho pots fer de dues maneres: observar-te tu mateix o per la observació dels demes. A vegades és difícil posant-se en la pròpia pell, una manera fàcil, és observar un fet en una pel·lícula en la televisió.
El mètode és donar-se compte com actua aquell personatge i després recordar un símil en un fet que tu t’has trobat.
Preguntes:
-Trobes la intensitat de l’emoció és adequada?
-La resposta de les demes persones és el que t’agradaria?
-Podries reaccionar d’una altre manera?
-L’actitud és teva o és apresa?
-És real el motiu pel qual has reaccionat?
-Pots modificar la teva actitud i sentiment?
Anna Viusà
